Només hi ha dues persones que sabien, des del primer moment, que l’Enric Rovira (Cabra del Camp, 1962) escrivia aquesta novel·la: les seves filles. Sense el seu suport, complicitat i amor, no hauria pogut persistir en l’esforç i sacrifici que demana una travessia tan llarga i exigent. Perquè elles, per a ell, eren el primer.

Això no treu que també estigui immensament agraït a la Rossita Rovira, la “filleta” que li ha proferit una companyia incondicional durant tots i cadascun dels dies del procés d’escriptura i edició. Nascuda lliure el 14 de setembre del 2014, l’Enric la va adoptar dos mesos després, un cop recuperada i curada per l’organització Progat de Sant Feliu de Guíxols.

L'autor

Enric Rovira

L’Enric Rovira havia centrat els 27 anys de carrera professional a Barcelona i en el sector d’empreses de gran consum.

El 2010 va fer un canvi important: es va posar de consultor d’empreses en l’àmbit comercial i d’estratègia de negoci. Esdevenir autònom li va agradar: se sentia més amo del seu temps i gaudia ajudant petites i mitjanes empreses catalanes amb l’experiència que havia adquirit en d’altres més grans.

El 2014, els clients l’absorbien 7 dies a la setmana, però esgarrapava alguna estona per llegir o pensar en temes que l’inquietaven o encuriosien.

En una novel·la va topar amb un “acudit” que el va fer pensar molt i va acabar trobanthi un sentit oposat al que l’autor donava per fet. El descobriment provocà que l’Enric comencés a imaginar-se escrivint una història al voltant de la troballa. Notava que ho havia de compartir amb tothom, que era una bona història per a la gent i que havia de canalitzar aquesta inquietud que sentia malgrat que mai li havia passat pel cap escriure una novel·la.

Intentava fer-ho tot, però la feina sempre passava al davant. Per casualitat, va conèixer un senyor gran, suís, que tot passejant pel Camí de Ronda li va preguntar:
– Quants anys tens, Enric?
– 52.
– No, aquests ja no els tens. Jo t’he preguntat quants anys tens… Per les coses
que vols fer, els teus projectes, els somnis.

Colpit per la conversa, aprofitant la finalització del projecte amb un client el juny del 2014, va decidir no substituir-lo per poder escriure la novel·la “en 3 – 6 mesos”.

Efectivament, el desembre del 2014 tenia el manuscrit enllestit. Content, el va portar a una editora amb qui eren amics. Pensava que ella el voldria publicar immediatament.

La resposta va ser: “És una història que crec que té moltes possibilitats… Però, abans, has d’aprendre a escriure, a embastar la trama i caracteritzar els personatges.

L’escriptura és un ofici, artesà, i n’has d’aprendre els fonaments abans de posar-t’hi”.

Amb això, l’Enric no hi comptava. Aquest era un nou camí que el podia endinsar a una aventura incerta, per desconeguda. En va parlar amb les seves filles, qui, igual que un boomerang, li van respondre: “Papa, tu sempre ens dius que fem el que ens agradi, no el que ens doni més diners. És el teu somni, tio!”

Així que, el 2015, es va apuntar a tres cursos intensius de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Inicià un període de reescriptura a diari i aprenentatge continu a través de llibres de professors estrangers de literatura creativa, sobretot americans, que el redirigien a llegir i estudiar grans mestres universals en el seu gènere, fins a completar la versió definitiva de El llegat el maig del 2020.

El 9 de juliol del 2020, a la una del migdia, va néixer “El llegat”, sà i amb benestar, a la impremta Comgrafic de Barcelona. I, el diumenge 12 de juliol, era batejada a Cabra del Camp, on l’Enric Rovira va néixer i créixer, amb la primera presentació pública de l’obra als seus familiars i amics.